SENYES D’IDENTITAT

Text: Manolo Roig Abad


A les huit en punt de la vesprada, cinc dies a la setmana, sense entendre ni d’estius ni de vacances, don Miguel Arnau Abad, qui, bellament, dóna nom a l’escola de música, començava les classes de solfeig. Puntual, elegant, compromés amb els altres amb la seua vida sencera, conscient que no existix responsabilitat més gran ni aventura més bonica que educar xiquets, don Miguel sabia què era el que significava una Escola de Música; més encara, sabia què significava l’Escola de Música de la seua Schola Cantorum i així ens ho va ensenyar fins al darrer dels seus dies.

ESCOLA

Una Escola de Música és escola perquè en ella s’aprén en el sentit ample, màgic i decisiu de la paraula. Els mestres de l’escola eduquen els xiquets en la constància, en la solidaritat, en el compromís, en la disciplina… i tot això ho fan amb paciència, amb tendresa, amb eixe “ací tens ta casa” que és una escola i més l’escola de la Schola Cantorum.

DE MÚSICA

La música és el regal més bonic que uns pares poden fer als seus fills; però, si eixa música és una música de banda, el regal encara és millor. Les bandes de música són una de les sorts que ens han tocat per ser de la Vall, per ser valencians. Les bandes són un dels grans patrimonis humans que tenim i que hem de defensar amb totes les nostres forces i amb tota la nostra alegria. Els pares que regalen la Schola als seus fills, a banda de la gran aportació que és l’aprenentatge d’un llenguatge com la música, estan regalant-los una casa que sempre serà seua, estan regalant-los el poble, els carrers, la història, les festes, la gent… En definitiva, estan regalant-los la manera més bonica de celebrar que ells són ells, que és dins el seu poble i dins una banda de música.

DON MIGUEL ARNAU ABAD

Abans déiem que els pilars en què se sosté tota escola són la constància, la disciplina, el compromís, la solidaritat, la tendresa, la paciència… Per això la nostra escola de música no podia tindre un nom més adequat que el del nostre gran mestre: don Miguel Víctor Arnau Abad. Don Miguel tenia totes eixes paraules escrites a la sang; però, a banda d’això, perquè totes elles no caigueren en un sac foradat, don Miguel sabia que l’única ensenyança que un xiquet mai no oblida és la de l’exemple del seu mestre, que únicament amb este s’ensenya de veritat. Per això, a les huit en punt, puntual, elegant, constant, pacient, compromés amb tota la seua vida, sense entendre de vancances ni de festes perquè els xiquets de la seua banda eren la seua festa, don Miguel obria la porta de la classe de solfeig on per a tants de nosaltres va començar tot.

Per a molts dels que hui som músics, el regal d’apuntar-nos a la Schola que un dia ens van fer les nostres famílies ha acabat sent tan decisiu que no podem fer més que donar gràcies cada dia i convidar-vos a tots a participar d’esta gran sort que és la música, esta gran sort que és tindre al nostre abast, recorrent els nostres carrers i les nostres vides, una institució amb la història de la Schola Cantorum, una institució on cada dia, de dilluns a divendres, amb paciència, elegància, puntualitat i amb un compromís de vida sencera heretat del nostre fundador, obrim les portes i comencem les classes de solfeig i d’instrument, sabent, com el nostre gran mestre sabia i ensenyava, que el cel no serà massa distint a una Escola de Música, sabent que els xiquets que entraran per la porta necessitaran els millors exemples, sabent que els xiquets que entraran per la porta no són sols xiquets, sinó que són miracles i com a tals han de ser tractats.


Miguel Arnau Abad 6

Anuncis